UNA MICA D'HISTÒRIA
La ciutat de Mataró té el seu origen a l’època romana. Rebia el nom d’Iluro i queda constància d’aquest període històric per la Vil·la de “Torre Llauder” de finals del segle I aC i nombroses restes escampades per la ciutat com termes o tavernes d'entre altres.
Anys més tard al 1500 dC, Ferran el Catòlic va manar construir una muralla per protegir els habitants de la ciutat . Aquesta és l'anomenada muralla dels Genovesos.
Fins a finals del segle XI no es va instaurar el nom definitiu de Mataró ja que en altres temps s’havia anomenat Alarona o Freta entre d’altres.
Fins a finals del segle XI no es va instaurar el nom definitiu de Mataró ja que en altres temps s’havia anomenat Alarona o Freta entre d’altres.
Al 1702 va obtenir el títol de ciutat i va poder ser més independent ja que fins aquell moment depenia totalment de Barcelona, capital de la comunitat autònoma i del Barcelonès.
Al 1848 gràcies al mataroní Miquel Biada es va inaugurar la primera línia ferroviària de la península i la desena del món. El viatge inaugural es va realitzar de Barcelona a Mataró amb la locomotora que rebia el mateix nom que la capital del Maresme. Aquesta locomotora encara està visible ja que va ser reestructurada, la podem trobar a la Plaça Granollers, en una rotonda molt transitada per la que la majoria de gent que passa per allà diàriament pren consciència de la seva presència.
A partir de la industrialització, la qual va arribar a Mataró al 1839 amb la instal·lació del primer motor a vapor, la ciutat va passar a ser una ciutat tèxtil, artesanal i centre d’activitats econòmiques.
Arrel d’aquest canvi el creixement industrial va ser molt gran. Per aquest motiu als anys 60-70, van arribar milers d’immigrants de Múrcia, Andalusia i Extremadura intal·lant-se a la perifèria de la ciutat, així es van crear barris encara existents com: Cerdanyola, Cirera, Rocafonda i la Llàntia. Aquests estaven a les afores perquè el nivell econòmic dels immigrants era baix.
Amb la restauració de la democràcia, es a dir, amb la fi de la dictadura de Franco es van crear i es van millorar noves infraestructures aconseguint la connexió entre els diversos barris de la ciutats. Per exemple trobem la via Europa, encara existent, va unir els barris perifèrics amb el centre de la ciutat, creant una gran comunicació entre els habitants de la ciutat ja que era molt fàcil desplaçar-se d'un a altra lloc.
Gràcies a la creació d’aquesta via, Mataró va créixer i s'han anat construint més vivendes per tal d'aprofitar el terreny. Moltes d’aquestes però, no s’han acabat de construir a causa de la crisi.
Actualment com la majoria de ciutats, la capital del maresme rep a un gran nombre d’immigrants procedents del magribí, la Xina, l’Est d’Europa i Sud Amèrica, repetint d'una altra manera, el boom d'immigració que va rebre Mataró fa uns anys.
DEMOGRAFIA
Gràfica de l'evolució de Mataró entre 1900 i 2010
Segons les dades, de l'1 de gener de 2012, a Mataró hi hauria empadronats un total de 124.161 habitants, 255 més que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 0,21% respecte del principi d’any.
Aquestes dades confirmen que la ciutat ha entrat en una nova etapa pel que fa al creixement demogràfic, molt més contingut. Aquest creixement demogràfic comptava amb variacions positives que s’explicaven per l’aportació exclusiva del moviment natural. Així doncs, el creixement migratori de la població de nacionalitat estrangera, que havia estat el motor del creixement demogràfic des del començament de
Aquestes dades confirmen que la ciutat ha entrat en una nova etapa pel que fa al creixement demogràfic, molt més contingut. Aquest creixement demogràfic comptava amb variacions positives que s’explicaven per l’aportació exclusiva del moviment natural. Així doncs, el creixement migratori de la població de nacionalitat estrangera, que havia estat el motor del creixement demogràfic des del començament de
segle, sembla que progressivament s’alenteix i fins i tot, registra valors negatius.
Així, al voltant de 600 habitants que tenien nacionalitat estrangera al principi de l’any, ara ja tenen nacionalitat espanyola en l’actual padró.
VIDEOEXPLICACIÓ DE MATARÓ
Us presentem el vídeo sobre el nostre municipi; com ha canviat des de els avis i els pares fins ara?
https://www.youtube.com/watch?v=i67YRpS1PwM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada